MIRADORS DE LA CALMA : PUIG DRAU – TAGAMANEN
Aquesta vegada us proposo assolir dos dels miradors més espectaculars del massís del Montseny. Són 100% ciclables en la seva totalitat i sense restriccions per a BTT.
El Puig Drau de 1.344 m és una esplèndida talaia, el cim més alt del Pla de la Calma. Té unes vistes impressionants a 360º que van des dels propers Matagalls i Turó de l’Home fins el magnífic Pirineu, sobretot quan està nevat.
El Tagament de 1.058 m tot i ser més modest d’alçada, té unes vistes espectaculars cap a la Plana de Vic, Montserrat, la Mola-Montcau, Barcelonès, Corredor i Vallesos fins el mar.
Si tenim bona visibilitat valdrà la pena l’esforç que haurem fet de pujar-hi des del Figaró.
Primer seguirem un tros de l’antic Camí Ral de BCN a Vic des del Figaró fins Aiguafreda.
En el darrer tram seguirem el llit del riu Congost aprofitant una pista de pedres que acaben de fer. Caldrà travessar el riu en dos punts. Compte els que no sàpiguen nedar.
A Aiguafreda pararem per fer un bon esmorzar al bar Miquel. Seria millor encarregar-lo.
Caldrà esmorzar bé perquè després ens espera la dura pujada per la pista del Bellit fins el Pla de la Calma. No és la mateixa pista que vam fer servir per pujar a Coll Formic l’altra vegada quan vam passar per l’ermita de la Mora però és igual de dura i sostinguda.
Des del Pla de la Calma ja només haurem de fer un curt i tranquil passeig amb una mica de pujada fins al Puig Drau on podrem gaudir d’unes espectaculars vistes.
La tornada la farem seguint el GR5 del Pla de la Calma fins el collet de Sant Martí. Allí tindrem l’opció, qui encara tingui forces, de pujar al Tagament. És un corriol bastant ciclable que puja 90 m més fins la reconstruïda església de Santa Maria, una mostra romànica del segle XII.
Altrament allí tindrem unes vistes impressionants. Qui vulgui ens podrà esperar al collet.
Abans l’església de Santa Maria era una parròquia habitada per un Rector que hi vivia tot l’any i que feia una vida molt austera i solitària, quasi d’ermità. Sembla que una vegada va rebre la visita del seu bisbe de Vic... La història completa ja us l’explicaré allà mateix.
De tornada al collet de Sant Martí ens espera una baixada vertiginosa sobre pista de terra, fàcil però amb algunes pedres, que posarà a prova els nostres frens (i els dits de les mans) i ens portarà novament al punt d’inici del Figaró. Reviseu bé les pastilles dels frens el dia abans.
Dificultat: No hi ha trialeres però la pujada és dura i la baixada és de vertigen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada